La radio de Jose

Jose

Aquest matí ha sortit el sol una estona i he aprofitat per fer la caminada matutina. He canviat de ruta ja que sinó semblo el raret del poble ja que la gent no acostuma a caminar. Al passar per l'avinguda 9, m'he apropat per vorer si hi era Jose, al que vaig anomenar un dia en aquest blog i ja no havia tornat a visitar. En arribar s'ha posat molt content i ràpid hem començat a arreglar el planeta, si demà les coses han cambiat i el mont es fora de lo habitual es gracies a nosaltres però si continua igual o pitjor serà perquè ningú ens escoltava. Als pocs minuts de parlar amb ell m'ha tret del armari un tros de ferralla protegida amb cuir que encara tenia pitjor aparença i me la regalat mentre que amb la llàgrima als ulls em contava la història d'aquets aparells que entraven de contrabando per Brasil i provenien de Xina. Era l'última tecnologia del moment i adquirir un aparell d'aquets suposava dos mensualitats. Així que portaré un troç de ferro i cuir que es va salvar de la deixalleria per fer un grapat de milers de quilòmetres en avió pera dipositar-lo a la prestatgeria de casa com un tresor. Com diu Jose, les coses boniques ho deixen de ser quant tenen preu.