dimecres, 28 de març del 2012

Colectivo

Avui he anat a la central (sortida del bus) i he pujat al colectivo (bus) que va direcció a Mar del Plata i fa totes les parades, A Miramar (punt de sortida) en fa tres i quant hem sortit del poble el colectivo tenia l'aforament de seients (45 seients) ple i ja hi havia gent al passadís dreta. De Miramar al destí hi han unes 15 parades i en totes ha pujat gent i casi no ha baixat ningú, al bus devien haver unes 100 persones i la gent es posaven entre la gent que estaven asseguts.... Quant faltava poc per arribar al destí, uns 5 Km, el colectivo s'ha aturat i el conductor ha fet una trucada al movil i després ens ha comunicat que ens teníem que esperar 1 horeta fins que hagués un altre colectivo operatiu ja que;
Al colectiiivo se le averió la palaaaaaaca!!
Lo canvi de marxes s'ha trencat i no va, he mirat el mapa que portava i he desidit anar a peu, el conductor m'ha dit
Però como va andaaando si hay mas de 50 cuadras?
La gent per no caminar esperen que vingui l'altre colectivo   jajaja si una hora de Mar del Plata es com la hora de Miramar encara deuen estar esperant i lo que els queda.

dimarts, 27 de març del 2012

INSECTES

Els insectes mes abundant son les formigues, unes mosques petitetes (no creixen mes de un gra d'arròs) i unes cucaratxes que es troben per tot arreu i son grans com cigrons. Als supermercats hi han insecticides que deuen ser per dutxar-los. Avui m'han explicat el secret "Lisen Form" es un ambientador (lavanda, roses, etc)) que sembla que porta algun component que ho mata tot. Ho he tirat al bany i per tot el pis i sembla que aquesta nit dormiré sol.

dissabte, 24 de març del 2012

Aquesta nit, he sortit a sopar i com casi sempre he triat un lloc diferent. He demanat una pizza i una cervesa. L'esmenada tenia un diàmetre de 60 o 70 cm, "que mos agafen confessats". Sort que la cervesa, sense preguntar res, era 1 litre de la que m'he deixa la mitat. Pot ser la gana o lo molt menjador que soc però la pizza ha desaparegut.
En tornar cap al pis m'he adonat que el poble sembla una plaça de bous, tot ple de burladeros. La majoria des locals d'hosteleria estan tancant i s'emporten el mobiliari i fins i tot les portes i finestres dels locals per lo que aplafonen en fustes totes les obertures. Aquí els arbres caducifolis comencen a mostrar els primers signes de la tardor.

dimecres, 21 de març del 2012

Tot i que en el blog marca les 1'30 del 21, son les 21'30 del 20. Després de la feina he anat a comprar unes "empanadas de la Pepa" de ceba amb formatge i carn. He fet un pic-nic a la vora del atlàntic mentre mirava les llums de la costa iluminada. A diferència d'ahir, no feia massa vent i la nit es tranquil·la.
Els de la botiga de empanades, que ja saben d'on soc, m'han preguntat si avia vist el partit i sense acabar la pregunta em responen; el "Pulga" e un fenooomeno. Sort que avia escoltat el partit per Catalunya radio i on-line 

dimarts, 20 de març del 2012

Les 6 del matí i uns llampecs i uns trons continus indicaven que seria un dia plujós. Jo m'he acurrucat amb els llençols i al cap de pocs segons ja dormia fins que he notat una calor forta als peus que havien quedat descoberts i ara exposats al sol de les 7 del matí que m'ha desvetllat. Després de vestir-me amb roba d'estiu ja que aquell sol indicava que seria un dia calorós, he marxat per fer unes gestions i en tornar tot suat i cansat, he fet feina fins que m'he adonat que el sol era eclipsat pels núvols que deixaven caure, ara sí ara no, unes gotes que deixaven mullat el terra. Tot feia indicar que seria una tarde plujosa fins que a les 18 hores ha començat a fer un vent fort. L'apartament te les finestres de fusta i trencades, moltes de les obertures son tancades en cordes o entatxades i hi ha una finestra sense vidre a la que vaig posar unes fustes però avui el vent volia entrar a casa i ell mateix s'ha desfet d'aquestes fustes enviant-les als veïns de Miramar. Tot fa indicar que serà una nit ventosa.

dissabte, 17 de març del 2012

Avui, després de molta feina, ha vingut el fuster i m'ha proposat per segon cop de anar a fer un asado a casa seva i mentre parlàvem ha sortit el tema del vol ja que ell va estar a les forces aerees i vola amb una cesna. Li he ensenyat les fotos que també li agrada i ja tenim de que parlar, quant m'he adonat havia passat molt temps. 
Dons bé pronte degustaré el asado familiar argentí i qui sap  igual ens donem algun vol.
De tot lo que li he contat, lo que mes li ha agradat es el nom del nostre blog.
Una abraçada

divendres, 16 de març del 2012

Aquest matí he anat a fer la comanda de material en uns magatzems a les afores del poble i com sempre em sorprèn la forma de conduir (manejar) ja que els vehicles semblen estar modificats per l'entorn (pilastres, arbres, altres vehicles etc) pera que no puguin tornar a la carretera però aquesta gent això ho deu entendre de un altra manera. En el pati d'un jardí hi havia un cotxe semblant al Seat 125 que no tenia vidre al darrera i al seu interior tenia caixes amb verdures i el cotxe era color rovell, no hi tenia ni un sol lateral que es pugues vorer el color del cotxe. La bomba.... al davant tenia un cartell en un cartró que li tapa mig vidre del davant que hi posa;

    SE VENDE
Si lo provás lo yevás

Aquí tot està en venta o lloguer, fins i tot hi ha unes botigues que lloguen mobles (matalassos vells, mesites de nit, gerros, cuadres)  però no busquis eines de lloguer (taladros, radials etc) que això son utensilis personals!!!!!
A cada cantonada hi ha una sorpresa.

Una abraçada

dissabte, 10 de març del 2012


Crònica del dia

Avui he anat a fer turisme (a pasear, diuen els argentins) i he anat al museu a uns 5 km. A l'oficina d'informació ja m'han preguntat
Va con auto?
No voy a pié
Andá un poco leejo
Da igual!    (Una mé) 5 km per la vora de la platja amb el vent de cara i la sorra als ulls.
El museo se puede visitar? pregunto jo
Claro para eso está hasta las 3 que cierran.
Y la gruta que sale en el mapa se puede visitar o hace falta equipo o guia?
No, vos va y ya!!  (fent cara de sorpresa a lo que jo li preguntaba)

Bueno sorpresa la meva quant la "paquita" del museu havia tancat a les 12,30 i solament he vist uns carros vells i dos canons a fora que simvolitzen els principis de Miramar. Però la gran sorpresa ha sigut quant he visitat la gruta.....LA GRUTA DE LURDES
Clar que no calia ni equipo ni guia, alló no era la gruta que jo esperava i tonto jo de no vorer que no hi ha cap pedra mes gran que les que posen a l'escollera per vore que tot es sorra i que de "grutas" coves res de res.
Quant tornava he vist una piràmide de 1 metre amb una cúspide metal.lica que deia capsula del tiempo i en cada lateral havia una data, l'any de la formació del poble 1810, el 1910, 2010 i finalment 2110 que segurament obriran per vorer el que han posat a dintre, ja us contaré si em feu memòria.
Una abraçada

divendres, 9 de març del 2012

Avui, com cada dia, he anat a fer el meu gelat i com que "el dulce de leche" me rasca la gola i per provar  algo nou l'he escollit de salsa russa (un gust a galeta amb anous) i americano ( gust a...) Quins noms!!!  bueno no podem dir res al respecte perque llevats de aquets els demés son els noms normals com ananas, banana, dulce de leche, frutilla (maduixes), xocolata etc. Com els conte que nosaltres tenim frigo pié, frigo dedo, pirulo, dracula, tiburón etc. quedariem arreglats.
Una abraçada

dijous, 8 de març del 2012

Cada casa te al exterior una mena de cistell de bici al damunt d'un pal que serveix per depositar les ecombraries i així els animals no trenquen les bosses. Hi ha de moltes alçades , mides, disenys i colors.
Lo del darrera (se vende) aquí es poc avitual, hi ha mes els SE ALQUILA   o a la costa els  MESES ENERO Y FEBRERO y POR QUINCENAS.
Una abraçada

dimecres, 7 de març del 2012

dilluns, 5 de març del 2012

Avui m'he despertat molt pronte pel soroll d'un grup de mes de 30 joves que cantaven i tocaven uns xiulets, han estat mes de dos hores i de cop una frenada de rodes i un silenci m'han fet aixecar del llit i al mirar per la finestra he vist que la frenada era de un bus en forma de vaixell que tiraven aigua al grup que durant aquestes dos hores han estat molestant. després de una guerra d'aigua i algun plàstic, han marxat i acte seguit ha passat un camió ple de joves també tots vestits de la mateixa manera i anaven cap al sur. Pel sur venia una tormenta que no ha parat de caure en tot el matí.
Molta humitat i calor.
Una abraçada

diumenge, 4 de març del 2012

Quina calor!!!!. Avui he anat a la platja ja que no ho havia fet. Aquí sempre fa vent i no apeteix banyar-me amb el vent però avui estava l'aigua tranquil·la (colls de 1,50m) i me endinsat oceà en dins uns 2 metres des de l'arena. Quins colls!! mare ta meua!! t'agafen pels peus i t'arrastren cap endins i acte seguit t'expulça cap a dalt i cap a fora. Tothom es banya a la vora i jo he comprovat que si entres una mica mes cap al centre del oceà, 5 m, no hi ha cap tipus de arrocegament ni corrent brusc però....
"allà donde fueres haz lo que vieres" o en Cavero "lo bou sempre agafa als de fora". Així que m'he banyat a la zona tortuosa i cap a casa fresquet.
Una abraçada 

dissabte, 3 de març del 2012


Com cada matí, faig un tom de 45 minuts (4km) i després vaig a esmorzar. Al passar per un jardí enorme com casi totes les zones verdes, he vist una escultura deteriorada i pintada de forma burlesca. No hi havia cap placa identificativa ni jo tinc prous coneixements històrics per saber qui es però he pensat que de vegades val la pena viure en l'anonimat que no pas ser recordat amb una imatge tant menys preuada. Ser recordat solament pels que t'estimen pot ser tant meravellós que la inmortalitat no pot superar.
A sobre aquestes linees us envio la imatge 

divendres, 2 de març del 2012

Passejant pel poble he vist un finestra oberta i els ulls s'han incrustat en una màquina d'escriure que hi havia a dintre. No he pogut més que mirar tots els utensilis que hi havia allí dintre i de forma amuntegada (síndrome de Diògenes?) entre els objectes hi havia un senyor que em mirava i m'ha invitat a entrar. Per què no? no em coneix ningú!! (per lo de la vergonya "ajena").
He tingut una conversa molt agradable que quant la recordo se'm posa la carn de gallina, un senyor mes prop de fer companyia a les ànimes d'altres dimensions que no pas de continuar entre nosaltres. Tenia tot de deixalles fèrriques que, com ell diu, li dona forma a lo inservible. Fabrica lampares, taules, cadires i tot tipus d'utencilis amb ferralles velles.
Aquest senyor José, compra radios antigues he inservibles i li pregunto si les arreglaria i em contesta que no tenen arreglo i que les compra però no les ven ni les col·lecciona. Ell comenta que aquelles ràdios un dia van comunicar esdeveniments de "la cancha" i de la societat massa importants per tirar-les. José no es un senyor amb poder suficient per poder-se permetre anar comprant aquest aparells (molts) simplement per salvar los de la trituració!!!. Tot un personatge que tornaré a visitar en breu ja que la seva conversa es molt agradable.
Una abraçada

dijous, 1 de març del 2012

Avui m'he llevat com diu el "mister" per anar a Mar del Plata, allí tenia que veure preus i qualitats de productes. Aprofitaria el temps per fer turisme.
Aquesta macro ciutat costanera la comparo a Tarragona ja que es industrial amb port de mercaderies i zona me magatzem petroquímic. Es de dimensions considerables ja que a primeres línies de mar hi han edificis (molts) de mes de 20 pisos i amb mes de 6 km per la costa, cap a l'interior de la ciutat la distància es molt mes superior encara que les construccions son de 3,  2 o 1 alçada. Te molts serveis de molts tipus però no m'ha agradat la brutícia i deixadés que hi ha al carrer. Aquesta imatge insalubre no es comparable amb Miramar que tot i sermenys turístic, te constant ment gent netejant i jardiners continua ment arreglant les zones verdes.
Cal dir a favor de Mar del Plata que al entrar en un hipermercat he anat directament en busca de la secció de neteja i....   TATATXAN!!!!     hi havien "cabezas de bruja" i galledes per fer-les funcionar. He tornat com es veu a les pelicules, tothom en maletes i equipatges de ma i jo "l'españolito" amb el meu motxo i la meva galleda amb el col·lectiu (bus) cap a Miramar a 30 km i 1,30 hores de camí.
Un viatge que ha valgut moltíssim la pena.
Una abraçada