dijous, 24 de maig de 2012

Ja he arribat a casa i això no vol dir res mes que el viatge s'ha acabat.
Bonica experiència i bonics records.

diumenge, 20 de maig de 2012

Al carrer Corrientes hi ha molts teatres i sales d'espectacles, jo n'he vist mes de 10 en menys de 10 carrers. Aquí os deixo la foto de dos teatres junts
Bs As per la nit
Aquesta nit he recorregut 700km en òmnibus per arribar a Bs As on he visitat museus, parcs i jardins entre ells el jardí japonès, esglésies i botigues. 
Bs As ha canviat en 3 mesos ja que en arribar la vaig trobar bruta i mediocre tot i lo enlluernat que estava pels colors i olors que m'oferia aquest país. Avui els olors i colors es duplicaven i la meva perspectiva també canviava ja que m'ha impresionat molt els edificis i els jardins. Suposo que no haurà canviat res mes que el meu estat anímic, encara que ara estic una mica trist de tenir que tornar.

dijous, 17 de maig de 2012

Tranbordador personal
Cotorres
A sota el poble de Cosquín a 10 km
Acabo d'arribar al hotel on em dutxaré i em posaré al llit tot i que son les 6 de la tarda. He tingut la brillant idea de anar a un poble que es diu Cosquín i d'on surt un ruta en busca del "Cerro de pan de azucar", aquí tenen la diabetis en augment. Li he demanat al colectivero (conductor del bus) que m'indiqués quina era la parada mes pròxima per apropar-me i assombrat m'ha preguntat varies vegades que si estava segur de que volia pujar i que segurament no arribaria. Sembla que li he fet pena i m'ha apropat al màxim en depriment dels altres passatgers pera que així tingués 3 km menys de pujada i m'ha dit; tire todo recto la ruta (carretera) y cuando se termine continue y Ya. Efectiva ment la carretera s'ha acabat i el bosc ple d'ocells de tot tipus cotorres, picots, merles, coloms i altres que no conec encara que he fet un recull de fotos pera poder averiguar els noms. Pel bosc tancat en alguns llocs per truanes de mes de 8 metres i plantes grasses a les parets de roca formaven una ombra que feia amena la caminada fins que després de passar varis rius amb poca aigua però amb un so constant que refrescava l'oida i que suavitzava el fort guirigall dels voladors, he arribat en un punt on la vegetació ha començat a canviar per ser mes hervacia i pocs arbres. Les truanes ja han quedat darrera i els matolls puntxencs  amb un sol trencador m'ha fet suar els 2 últims km per arribar fer la foto als 1260 metres d'alçada i corre cap a baix que lo garganxó se seca.
De tornada casi pel mateix lloc però ara mes cansat, amb set i 3 km mes de recorregut fins que he arribat al poble. Allí he segut al primer restaurant per demanar una pizza especial (es com totes però amb pebrot) i una quilmes de 500 ml que li he fet repetir ja que abans de que em portessin la pizza ja no quedava. He dinat tranquil però al aixecar-me m'he adonat que avui no avia esmorzat i que tot i que la pizza era gran, 1 l de cervesa començava a donar-me sintomes ......
Demà continuaré per Córdoba i per la nit viatjaré a Bs Aires.
Així que després de estes línies us envio unes fotos i com diuen aquí      Y  YA
Hi ha mes de 10 pons per travessar el riu Suquia que en natiu vol dir algo així com: Flor de azucar

Els carrers peatonals solen estar prop de la plaça principal anomenada "plaza de San Martín". No era un San sinó el general que els va alliverar dels Espanyols. Tindrem que canviar a Sant Jordi ja que de dracs no en tenim!!!

dimecres, 16 de maig de 2012

dilluns, 14 de maig de 2012




Avui he visitat el cor dels Andes. Després de passar per alguns llocs naturals i pobles com Potrerillos (on es va filmar 7 años en el tibet) he arribat al mirador on es podria haver contemplat el Aconcagua si no fos pels núvols que el tapaven. Ja sabia que no el veuria però això no m'ha fet desistir de la caminada fins al mirador a 3.400 metres d'alçada. Lo bonic del viatge ha sigut sense dubte tenir l'oportunitat de trobar una mula en estat de des composició, m'ha penat de goig vorer com aquell tros de carn olorosa i casi putrefacta era el causant de que altres animals es puguessin vorer a menys de 200 metres i com la càmera no es massa bona he fet el que he pogut i aquí os deixo amb imatges de "EL CONDOR" si i no solament un sinó que hi havia 2 parelles i una cria. Els natius de Mendoza diuen que mai havien vist un en llibertat tant aprop. Soc molt afortunat!!!!

diumenge, 13 de maig de 2012



Els museus historia solament aporten les arrels dels aborígens i el salt en el temps de la conquista europea. A Mendoza van sofrir un moviment sísmic que va destorçar les construccions que van realitzar centenars d'esclaus negres i indígenes vaig les ordres dels Espanyols.

dissabte, 12 de maig de 2012

Quant s'entra a la provincia de mendoza s'ha de tenir en compte que no es pot entrar cap orgànic i com els natius veins sempre porten Mate, menjar (frutes i verdures) o algún animal, els policies fan escorcolls a les maletes (bolses de escombreries ja que no solen tenir maletes). A nosaltres ens van mirar el equipatge però al vore que cuasi tot eren maletes ens van deixar marxar després de que el xofer pagués la tarifa per entrar.



A les 7 del matí he sortit cap a Mendoza on després d'arribar a les 11 he trobat un hotel que en aquest cas  m'ha agradat i passaré dos nits i tres dies però es tan bonic Mendoza que igual em quedo mes temps. Es una ciutat petita però amb tots els equipaments lúdics, comercials, educatius sanitaris i de serveis. Cal dir que aquí no sol fer vent (ideal pera volar en paramotor... SNIF!!!!!!) i la proximitat als andes ho fa encara mes interessant.
Os deixo alguna foto

dijous, 10 de maig de 2012



Després de sortir 12,45 de Mar del Plata he recorregut mes de 1.200 km
i a les 7,20 arrivaba a Sant Luis tot just trovo un ¨hotel¨ on
segurament després de dutxar-me em tindré que desinfectar. El
propietari ¨Daniel¨ m,ha indicat una ruta per fer i ja em trovo pels
voltans de Sant Luis. El lloc es fantastic pero reitera lo que ja fa
setmanes que vaig mensant, Argentina es una mentira.
M,explicaré. Estic en un ciber on les computadores tenen el teclat que
no coincideix cap tecla (sort que la meva mecanografia apresa em porta
a compajinar el tex). La sona on estic es diu el Volcan peró no te res
a veure amb un volcá ni a una zona volcánica. A Miramar hi havia una
boleteria del barco pero el boletos (entrades o tikets) eren de un bus
amb forma de vaixell. Hi ha cartells que anuncien ESTE ES EL LUGAR
DONDE SUENAS VIVIR, ni borratxo de aspirines voldries passar allí mes
de 5 hores. El poble on soc es diu Trepiche i segurament esta será la
única veritat dárgentina.
Bueno, estic bé i amb temps per recorre. Si a la nit puc enviaré fotos.
Disculpeu les faltes peró es impossible escriure bé ja que no
existeixen els accents overts ni la NY jejeje    deuen ser
independentistes republicans.
Una abrac,ada

dissabte, 5 de maig de 2012



Avui he anat a visitar Necochea, un poble a 80 km al sur de Miramar. He anat a una oficina d'informació i després de casi 10 minuts d'explicació he decidit per anar a veure el "Lobos de mar". Increïble la sensació de tenir mes de un centenar de animals amb un pes de mes de 100 kg cada un i a una distància inferior a 2 metres sense cap separació mes que la que ells et marquen quant s'aixequen per plantar-se de forma desafiant. També he visitat les grutes (en aquest cas eren coves excavades a les roques dels acantilats per la erosió del mar. També he dinat una pizza hmmm. He anat a visitar el "lago de los cisnes", com casi tots els noms fan referència a lo que no hi ha. El lago de los cisnes alberga un centenar d'oques però cap cisne. He intentat passar pel pont penjant que travessa el riu de Quequén per fer cap al poble que rep aquest nom, molt industrial i amb port naval i nàutic. Finalment he pujat al far d'on he tret fotos aèries de la zona.
L'impresió es que Necochea es un poc mes petit que Mar del Plata però amb mes vida portuària i millor nivell de vida. Un lloc bonic per viure.

divendres, 4 de maig de 2012

Al matí he marxat a la "Municipalidad" a fer unes gestions i després de una bona estona de espera m'han passat a un altre confesionari (caseta petita de fusta on al darrera hi ha un senyor que t'escolta amb cara espantada per dir-te la penitència (anar a un altre confessonari) desprès de passar pel tercer he pogut entendre i resoldre que la gestió que anava a fer no tenia sanció divina. Per festejar la inoperativitat dels funcionaris he anat a comprar tres pastes de ricotta (broçat) de mida petita, 2 pesos la unitat, 1 Euro les tres y he anat a passejar pel passeig com vaig fent des de l'arribada a aquest poble.
Miramar ja no te turisme i els comerços que queden oberts son gairebé de serveis per a la població, els preus han baixat dos terços en els serveis d'hostelería i ara un sopar de posar-se les botes pot costar entre 30 i 50 pesos.
Els arbres marquen el calendari i les fulles que encara pengen tenen un color groguenc i les que han desallotjat formen una manta al terra que impedeix desxifrar la carretera del voral fins les 10 del matí en que passa la brigada de neteja per amuntegar i emportar-se tota la massa orgànica que fins fa unes poques setmanes era tan preuada per amagar-se del sol.
 
Una abraçada

dijous, 3 de maig de 2012



Continuo sense tenir conecció a internet i per això se'm fa difícil enviar coses.
Avui he anat a passejar per la vora de la platja i quant m'he adonat ja estava creuant un riu de aigües residuals que feien impossible el retorn pel mateix lloc i mes tart, després de caminar per la sorra i pel bosc entre la malesa i sones molt verges he travessat un altre riu ple de motors de cotxes i ampolles de plàstic i altres joies de la espècie humana. Després de caminar mes estona per la sorra i el bosc he sortit a la carretera i a pocs quilòmetres de Mar del sur. En arribar al poble coincideix que el colectivo sortia i he pujat ja que a aquest poble solament hi ha una carretera asfaltada i algunes cases que tenen venta de algun article i YA!!!.
He arribat a Miramar en 20 minuts.

dimarts, 1 de maig de 2012

Ja fa dies que no tinc "guaifai" i es per això que no puc conectar-me amb facil.litat.
La feina ja està realitzada i ara solament queda alguns retocs i gaudir de l'estada en aquesta bonica terra.
Una abraçada

dijous, 26 d’abril de 2012


La radio de Jose


Jose

Aquest matí ha sortit el sol una estona i he aprofitat per fer la caminada matutina. He canviat de ruta ja que sinó semblo el raret del poble ja que la gent no acostuma a caminar. Al passar per l'avinguda 9, m'he apropat per vorer si hi era Jose, al que vaig anomenar un dia en aquest blog i ja no havia tornat a visitar. En arribar s'ha posat molt content i ràpid hem començat a arreglar el planeta, si demà les coses han cambiat i el mont es fora de lo habitual es gracies a nosaltres però si continua igual o pitjor serà perquè ningú ens escoltava. Als pocs minuts de parlar amb ell m'ha tret del armari un tros de ferralla protegida amb cuir que encara tenia pitjor aparença i me la regalat mentre que amb la llàgrima als ulls em contava la història d'aquets aparells que entraven de contrabando per Brasil i provenien de Xina. Era l'última tecnologia del moment i adquirir un aparell d'aquets suposava dos mensualitats. Així que portaré un troç de ferro i cuir que es va salvar de la deixalleria per fer un grapat de milers de quilòmetres en avió pera dipositar-lo a la prestatgeria de casa com un tresor. Com diu Jose, les coses boniques ho deixen de ser quant tenen preu.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Moneda

Argentina te problemes amb les monedes ja que hi ha molt bitllet però les monedes son escasses. Els preus als mercats estan marcats per cobrar pesos i centavos però el canvi te'l tornen en pesos i caramels proporcionals als centaus ja que son molt escassos. En lo llépol que jo soc ja m'anava bé però ara començo a tenir un grapat de caramels similars als sugus i la veritat es que qui s'aprofita d'això son els companys del apartament ja que s'ha esgotat el ambientador miraculós. Quant faci la llista de compra els demanaré que em facin memòria tot i que segurament adquiriré algun caramel mes per donar-los "la última cena".

dissabte, 14 d’abril de 2012

Colectivo

Avui he tornat a anar a Mar del Plata amb el colectivo (mes aviat una llauna de sardines) rovellat, brut i ple de gent. l'anada ha estat correcta però al tornar jo he segut al davant quant de cop he notat que el bus a topat pel darrera (al fer un gir) amb alguna cosa i al acte he sentit com pitaben. El conductor del colectivo ha fet com si no sentís res tot i que els ulls miraven pel retrovisor de forma cautelosa mentre que el bus semblava que adquiria mes velocitat. Finalment un altre vehicle s'ha posat al davant per aturar el colectivo i esperar al propietari del cotxe al que havia esclafat les portes.
Avui m'han contat que el carnet de conduir el pots comprar per 100 pesos i el de colectivo o camió per 500. Posats a ser il.legals he preguntat quant costaria el títol de pilot d'avió comercial i m'han dit que m'ho preguntaran....

divendres, 13 d’abril de 2012

El Caso

Aquesta nit hi ha hagut un desprendiment en la façana d'un edifici del costat, per sort solament ha hagafat dos cotxes que han quedat esclafats. Al nostre país els donaríem per sinistre total però aquí...   L'edifici del darrera te moltes zones de la façana que es veuen els ferros dels encofrats. He comentat la posibilitat de que fos aluminosi entre alguns companys i ningú n'ha sentit a parlar d'això, ells ho atribueixen a que els edificis tenen moviment (lo que passa es que se mueeeeven).
L'altra noticia es que han trobat una dona de mes de 80 anys morta al llit. Sembla que van entrar a robar i van lligar la dona i després la van matar. M'han explicat que els "pives" et poden demanar els diners i les sabates i encara que els hi donis et peguen un tret ja que acumulen punts de valor entre els companys. Això es violència gratuïta i no lo de Tarantino!!!!

dilluns, 9 d’abril de 2012

Fa uns 10 dies que a Miramar van tallar una avinguda principal per instal·lar una carpa al mig de la carretera de 4 carrils. En el seu interior hi havia uns fusters que feien uns motlles per recobrir-los de xocolata amb la intenció de fer un ou de pasqua. Aquesta nit he sortit a sopar i he sentit com deien que no els ha donat temps de fer l'ou i que finalment repartiran, com cada any, la xocolata entre la població que feia una cua espectacular per poder aconseguir una mica d'aquest preuat menjar. 
Mentre construïen els motlles vaig anar amb  Omar i vaig al.lucinar de la quantitat de gent (6-8) que treballava  en l'ou que tindria unes dimensions de 4 metres d'alçada. 

diumenge, 8 d’abril de 2012

Omar, de origen argelí i de Síria.
Es policía retirat i actualment "plomero". Es com un xiquet de 59 anys.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Avui he anat a visitar l'aeroclub. No avia ningú però les instal.lacions son espectaculars
Aquesta nit m'ha vingut a buscar Omar i em anat a sopar una parrillada. Em demanat ració per una persona tot i que podien menjar tres. Jo considero que soc menjador i Omar menja moltíssim mes que jo. Finalment ha sobrat menjar. Hi havien ronyons, tripes (plenes de lo que solen portar les tripes), baldanes sense arrós, botifarres, cervellets, pollastre, costelles de vedella, tiritas (millor no preguntar i cap a dins), etc. Tot això amb l'ajuda de un vi que segons Omar es de lo milloret. Es un vi jove que seria un mediocre del que trobem al capravo. Per major inri al vi li posen gel i sifó. al·lucinava de que pugués veure el vi sol i a temperatura natural. En arribar al portal ens em trobat els tertulians de estos dies i em fet les 2 de la nit, clar com demà no labura (treballa) ningú!!! 

dimecres, 28 de març de 2012

Colectivo

Avui he anat a la central (sortida del bus) i he pujat al colectivo (bus) que va direcció a Mar del Plata i fa totes les parades, A Miramar (punt de sortida) en fa tres i quant hem sortit del poble el colectivo tenia l'aforament de seients (45 seients) ple i ja hi havia gent al passadís dreta. De Miramar al destí hi han unes 15 parades i en totes ha pujat gent i casi no ha baixat ningú, al bus devien haver unes 100 persones i la gent es posaven entre la gent que estaven asseguts.... Quant faltava poc per arribar al destí, uns 5 Km, el colectivo s'ha aturat i el conductor ha fet una trucada al movil i després ens ha comunicat que ens teníem que esperar 1 horeta fins que hagués un altre colectivo operatiu ja que;
Al colectiiivo se le averió la palaaaaaaca!!
Lo canvi de marxes s'ha trencat i no va, he mirat el mapa que portava i he desidit anar a peu, el conductor m'ha dit
Però como va andaaando si hay mas de 50 cuadras?
La gent per no caminar esperen que vingui l'altre colectivo   jajaja si una hora de Mar del Plata es com la hora de Miramar encara deuen estar esperant i lo que els queda.

dimarts, 27 de març de 2012

INSECTES

Els insectes mes abundant son les formigues, unes mosques petitetes (no creixen mes de un gra d'arròs) i unes cucaratxes que es troben per tot arreu i son grans com cigrons. Als supermercats hi han insecticides que deuen ser per dutxar-los. Avui m'han explicat el secret "Lisen Form" es un ambientador (lavanda, roses, etc)) que sembla que porta algun component que ho mata tot. Ho he tirat al bany i per tot el pis i sembla que aquesta nit dormiré sol.

dissabte, 24 de març de 2012

Aquesta nit, he sortit a sopar i com casi sempre he triat un lloc diferent. He demanat una pizza i una cervesa. L'esmenada tenia un diàmetre de 60 o 70 cm, "que mos agafen confessats". Sort que la cervesa, sense preguntar res, era 1 litre de la que m'he deixa la mitat. Pot ser la gana o lo molt menjador que soc però la pizza ha desaparegut.
En tornar cap al pis m'he adonat que el poble sembla una plaça de bous, tot ple de burladeros. La majoria des locals d'hosteleria estan tancant i s'emporten el mobiliari i fins i tot les portes i finestres dels locals per lo que aplafonen en fustes totes les obertures. Aquí els arbres caducifolis comencen a mostrar els primers signes de la tardor.

dimecres, 21 de març de 2012

Tot i que en el blog marca les 1'30 del 21, son les 21'30 del 20. Després de la feina he anat a comprar unes "empanadas de la Pepa" de ceba amb formatge i carn. He fet un pic-nic a la vora del atlàntic mentre mirava les llums de la costa iluminada. A diferència d'ahir, no feia massa vent i la nit es tranquil·la.
Els de la botiga de empanades, que ja saben d'on soc, m'han preguntat si avia vist el partit i sense acabar la pregunta em responen; el "Pulga" e un fenooomeno. Sort que avia escoltat el partit per Catalunya radio i on-line 

dimarts, 20 de març de 2012

Les 6 del matí i uns llampecs i uns trons continus indicaven que seria un dia plujós. Jo m'he acurrucat amb els llençols i al cap de pocs segons ja dormia fins que he notat una calor forta als peus que havien quedat descoberts i ara exposats al sol de les 7 del matí que m'ha desvetllat. Després de vestir-me amb roba d'estiu ja que aquell sol indicava que seria un dia calorós, he marxat per fer unes gestions i en tornar tot suat i cansat, he fet feina fins que m'he adonat que el sol era eclipsat pels núvols que deixaven caure, ara sí ara no, unes gotes que deixaven mullat el terra. Tot feia indicar que seria una tarde plujosa fins que a les 18 hores ha començat a fer un vent fort. L'apartament te les finestres de fusta i trencades, moltes de les obertures son tancades en cordes o entatxades i hi ha una finestra sense vidre a la que vaig posar unes fustes però avui el vent volia entrar a casa i ell mateix s'ha desfet d'aquestes fustes enviant-les als veïns de Miramar. Tot fa indicar que serà una nit ventosa.

dissabte, 17 de març de 2012

Avui, després de molta feina, ha vingut el fuster i m'ha proposat per segon cop de anar a fer un asado a casa seva i mentre parlàvem ha sortit el tema del vol ja que ell va estar a les forces aerees i vola amb una cesna. Li he ensenyat les fotos que també li agrada i ja tenim de que parlar, quant m'he adonat havia passat molt temps. 
Dons bé pronte degustaré el asado familiar argentí i qui sap  igual ens donem algun vol.
De tot lo que li he contat, lo que mes li ha agradat es el nom del nostre blog.
Una abraçada

divendres, 16 de març de 2012

Aquest matí he anat a fer la comanda de material en uns magatzems a les afores del poble i com sempre em sorprèn la forma de conduir (manejar) ja que els vehicles semblen estar modificats per l'entorn (pilastres, arbres, altres vehicles etc) pera que no puguin tornar a la carretera però aquesta gent això ho deu entendre de un altra manera. En el pati d'un jardí hi havia un cotxe semblant al Seat 125 que no tenia vidre al darrera i al seu interior tenia caixes amb verdures i el cotxe era color rovell, no hi tenia ni un sol lateral que es pugues vorer el color del cotxe. La bomba.... al davant tenia un cartell en un cartró que li tapa mig vidre del davant que hi posa;

    SE VENDE
Si lo provás lo yevás

Aquí tot està en venta o lloguer, fins i tot hi ha unes botigues que lloguen mobles (matalassos vells, mesites de nit, gerros, cuadres)  però no busquis eines de lloguer (taladros, radials etc) que això son utensilis personals!!!!!
A cada cantonada hi ha una sorpresa.

Una abraçada

dissabte, 10 de març de 2012


Crònica del dia

Avui he anat a fer turisme (a pasear, diuen els argentins) i he anat al museu a uns 5 km. A l'oficina d'informació ja m'han preguntat
Va con auto?
No voy a pié
Andá un poco leejo
Da igual!    (Una mé) 5 km per la vora de la platja amb el vent de cara i la sorra als ulls.
El museo se puede visitar? pregunto jo
Claro para eso está hasta las 3 que cierran.
Y la gruta que sale en el mapa se puede visitar o hace falta equipo o guia?
No, vos va y ya!!  (fent cara de sorpresa a lo que jo li preguntaba)

Bueno sorpresa la meva quant la "paquita" del museu havia tancat a les 12,30 i solament he vist uns carros vells i dos canons a fora que simvolitzen els principis de Miramar. Però la gran sorpresa ha sigut quant he visitat la gruta.....LA GRUTA DE LURDES
Clar que no calia ni equipo ni guia, alló no era la gruta que jo esperava i tonto jo de no vorer que no hi ha cap pedra mes gran que les que posen a l'escollera per vore que tot es sorra i que de "grutas" coves res de res.
Quant tornava he vist una piràmide de 1 metre amb una cúspide metal.lica que deia capsula del tiempo i en cada lateral havia una data, l'any de la formació del poble 1810, el 1910, 2010 i finalment 2110 que segurament obriran per vorer el que han posat a dintre, ja us contaré si em feu memòria.
Una abraçada

divendres, 9 de març de 2012

Avui, com cada dia, he anat a fer el meu gelat i com que "el dulce de leche" me rasca la gola i per provar  algo nou l'he escollit de salsa russa (un gust a galeta amb anous) i americano ( gust a...) Quins noms!!!  bueno no podem dir res al respecte perque llevats de aquets els demés son els noms normals com ananas, banana, dulce de leche, frutilla (maduixes), xocolata etc. Com els conte que nosaltres tenim frigo pié, frigo dedo, pirulo, dracula, tiburón etc. quedariem arreglats.
Una abraçada

dijous, 8 de març de 2012

Cada casa te al exterior una mena de cistell de bici al damunt d'un pal que serveix per depositar les ecombraries i així els animals no trenquen les bosses. Hi ha de moltes alçades , mides, disenys i colors.
Lo del darrera (se vende) aquí es poc avitual, hi ha mes els SE ALQUILA   o a la costa els  MESES ENERO Y FEBRERO y POR QUINCENAS.
Una abraçada

dilluns, 5 de març de 2012

Avui m'he despertat molt pronte pel soroll d'un grup de mes de 30 joves que cantaven i tocaven uns xiulets, han estat mes de dos hores i de cop una frenada de rodes i un silenci m'han fet aixecar del llit i al mirar per la finestra he vist que la frenada era de un bus en forma de vaixell que tiraven aigua al grup que durant aquestes dos hores han estat molestant. després de una guerra d'aigua i algun plàstic, han marxat i acte seguit ha passat un camió ple de joves també tots vestits de la mateixa manera i anaven cap al sur. Pel sur venia una tormenta que no ha parat de caure en tot el matí.
Molta humitat i calor.
Una abraçada

diumenge, 4 de març de 2012

Quina calor!!!!. Avui he anat a la platja ja que no ho havia fet. Aquí sempre fa vent i no apeteix banyar-me amb el vent però avui estava l'aigua tranquil·la (colls de 1,50m) i me endinsat oceà en dins uns 2 metres des de l'arena. Quins colls!! mare ta meua!! t'agafen pels peus i t'arrastren cap endins i acte seguit t'expulça cap a dalt i cap a fora. Tothom es banya a la vora i jo he comprovat que si entres una mica mes cap al centre del oceà, 5 m, no hi ha cap tipus de arrocegament ni corrent brusc però....
"allà donde fueres haz lo que vieres" o en Cavero "lo bou sempre agafa als de fora". Així que m'he banyat a la zona tortuosa i cap a casa fresquet.
Una abraçada 

dissabte, 3 de març de 2012


Com cada matí, faig un tom de 45 minuts (4km) i després vaig a esmorzar. Al passar per un jardí enorme com casi totes les zones verdes, he vist una escultura deteriorada i pintada de forma burlesca. No hi havia cap placa identificativa ni jo tinc prous coneixements històrics per saber qui es però he pensat que de vegades val la pena viure en l'anonimat que no pas ser recordat amb una imatge tant menys preuada. Ser recordat solament pels que t'estimen pot ser tant meravellós que la inmortalitat no pot superar.
A sobre aquestes linees us envio la imatge 

divendres, 2 de març de 2012

Passejant pel poble he vist un finestra oberta i els ulls s'han incrustat en una màquina d'escriure que hi havia a dintre. No he pogut més que mirar tots els utensilis que hi havia allí dintre i de forma amuntegada (síndrome de Diògenes?) entre els objectes hi havia un senyor que em mirava i m'ha invitat a entrar. Per què no? no em coneix ningú!! (per lo de la vergonya "ajena").
He tingut una conversa molt agradable que quant la recordo se'm posa la carn de gallina, un senyor mes prop de fer companyia a les ànimes d'altres dimensions que no pas de continuar entre nosaltres. Tenia tot de deixalles fèrriques que, com ell diu, li dona forma a lo inservible. Fabrica lampares, taules, cadires i tot tipus d'utencilis amb ferralles velles.
Aquest senyor José, compra radios antigues he inservibles i li pregunto si les arreglaria i em contesta que no tenen arreglo i que les compra però no les ven ni les col·lecciona. Ell comenta que aquelles ràdios un dia van comunicar esdeveniments de "la cancha" i de la societat massa importants per tirar-les. José no es un senyor amb poder suficient per poder-se permetre anar comprant aquest aparells (molts) simplement per salvar los de la trituració!!!. Tot un personatge que tornaré a visitar en breu ja que la seva conversa es molt agradable.
Una abraçada

dijous, 1 de març de 2012

Avui m'he llevat com diu el "mister" per anar a Mar del Plata, allí tenia que veure preus i qualitats de productes. Aprofitaria el temps per fer turisme.
Aquesta macro ciutat costanera la comparo a Tarragona ja que es industrial amb port de mercaderies i zona me magatzem petroquímic. Es de dimensions considerables ja que a primeres línies de mar hi han edificis (molts) de mes de 20 pisos i amb mes de 6 km per la costa, cap a l'interior de la ciutat la distància es molt mes superior encara que les construccions son de 3,  2 o 1 alçada. Te molts serveis de molts tipus però no m'ha agradat la brutícia i deixadés que hi ha al carrer. Aquesta imatge insalubre no es comparable amb Miramar que tot i sermenys turístic, te constant ment gent netejant i jardiners continua ment arreglant les zones verdes.
Cal dir a favor de Mar del Plata que al entrar en un hipermercat he anat directament en busca de la secció de neteja i....   TATATXAN!!!!     hi havien "cabezas de bruja" i galledes per fer-les funcionar. He tornat com es veu a les pelicules, tothom en maletes i equipatges de ma i jo "l'españolito" amb el meu motxo i la meva galleda amb el col·lectiu (bus) cap a Miramar a 30 km i 1,30 hores de camí.
Un viatge que ha valgut moltíssim la pena.
Una abraçada

dimecres, 29 de febrer de 2012

Avui m'han cridat l'atenció un senyor, a mi i una dona ja que passarem el pas de peatons i hem retingut un vehicle que passava. Jo li he preguntat si es respectaven els passos de cebra i ell em deia que naturalment son per on han de passar els peatons però donant pas als vehicles que es en el únic lloc on han de prestar mes precaució per si hi ha gent com nosaltres. Solament tenen preferència els peatons si està regulat per semàfors. Us puc explicar el meu assombro quant en una rotonda vaig vore que qui te preferència es qui s'incorpora a aquesta i ho ratifico cada dia ja que a sota del finestral d'on dormo hi ha una rotonda molt transitada que en agún copes col·lapsa ja que tots estan parat perquè es accessos de aquesta també hi ha cotxes que entren.
Un caos semi organitzat
Una abraçada

dimarts, 28 de febrer de 2012

Aquest matí he anat a buscar un "desdentaferro"" (escarpi) a una ferreteria que ja m'havia dit que tindria avui i en arrivar em diu que tornés en 1 hora. Donant marge de maniobra vaig al cap de 2 hores i em diu que encara no però que en una hora estaria i jo de forma riallera li pregunto que allí quants minuts tenia un hora ja que es lo que m'havia dit abans. Finalment em diu que anés demà al mig dia que pot ser arrivaría. Sembla que la meva cara de sorpresa l'ha impactat i m'ha dit que estem a Miramar i aquí les coses funcionen així. Jo li he agraït la sinceritat i que així no em caldria fer viatges cada dos hores. L'home s'ha sincerat i diu que pot ser demà a la tarda millor que al mig dia i que si vull mes seguretat que passi el dijous.
Genial!!!!   m'he estalviat infinitats de viatges (pot ser).
Una abraçada

Sistència en carretera. Jo me faig les meves películes i penso que com els cotxes van tan reaprofitats, passa com les maletes que un cop l'has obert, la roba expandeix i ja no torna a poder-se posar a dintre. Suposo que es per aixó que el rescat de persones va en camioneta (a la caixa hi van els banquets)
Fan escultures amb la fusta de cedre que es el que mes hi ha com a arbre autòcton

dilluns, 27 de febrer de 2012

Aquest matí m'he llevat a les 6.30 com cada dia encara que a les 5 de la matinada un soroll estrident i amb molta harmonia però en molt baixa qualitat feia vibrar les parets del edifici i concreta ment on jo dormia ja que el apartament es vuit i retrona. Eren uns joves que des de el cotxe amb la música a tot "drap" en delectaven als veïns amb una seqüència de cantureles amb unes lletres cursis i de poca imaginació. 
He esmorzat el meu cafè en llet amb les seves "medias lunas" (croasants petitets) i després he anat a caminar 2'45 hores per la vora de la platja veient com practicaven surf (pot ser m'agradaria practicar surf).
Una abraçada

diumenge, 26 de febrer de 2012

Crónica del dia

Avui m'he llevat a les 6.30 (com cuasi tots els dies) ja que el sol molesta. Cuant era petit vaig descobrir que el sol sortia per Riomar i es ponia als ports. Amb un viatge a galicia  vaig vore que es ponia al mar (lògit, torna allà d'on surt. Dons bé, jo soc a l'altra part d'este mar i he vist que es pon detràs de la via del tren de Miramar. Este poble te via, estació i andanes tot i que no té tren. Jo crec que això de la via es una tapadera pera que la gent dexi dormir tranquil el sol.
Una abraçada
Els venedors van amb carros passejant per l'avinguda així aumenten l'atenció de la gent.
Para els que sigueu dislexis com jo, os puc dir que no es un lloc on naixen nens (crec) ni un lloc gegantí de culte al morts en aigua sinó una "pileta" molt gran (piscina)
Aqui hi ha 1/2 kg de gelat amb 3 sabors diferents i costa 3 euros. Si mireu a sota la taula està la bota per que tingueu referència de les dimencions. Es esquisit i dura entre 15 i 20 minuts (depent lo bo que estigue)