dissabte, 3 de març del 2012


Com cada matí, faig un tom de 45 minuts (4km) i després vaig a esmorzar. Al passar per un jardí enorme com casi totes les zones verdes, he vist una escultura deteriorada i pintada de forma burlesca. No hi havia cap placa identificativa ni jo tinc prous coneixements històrics per saber qui es però he pensat que de vegades val la pena viure en l'anonimat que no pas ser recordat amb una imatge tant menys preuada. Ser recordat solament pels que t'estimen pot ser tant meravellós que la inmortalitat no pot superar.
A sobre aquestes linees us envio la imatge