dijous, 24 de maig de 2012

Ja he arribat a casa i això no vol dir res mes que el viatge s'ha acabat.
Bonica experiència i bonics records.

diumenge, 20 de maig de 2012

Al carrer Corrientes hi ha molts teatres i sales d'espectacles, jo n'he vist mes de 10 en menys de 10 carrers. Aquí os deixo la foto de dos teatres junts
Bs As per la nit
Aquesta nit he recorregut 700km en òmnibus per arribar a Bs As on he visitat museus, parcs i jardins entre ells el jardí japonès, esglésies i botigues. 
Bs As ha canviat en 3 mesos ja que en arribar la vaig trobar bruta i mediocre tot i lo enlluernat que estava pels colors i olors que m'oferia aquest país. Avui els olors i colors es duplicaven i la meva perspectiva també canviava ja que m'ha impresionat molt els edificis i els jardins. Suposo que no haurà canviat res mes que el meu estat anímic, encara que ara estic una mica trist de tenir que tornar.

dijous, 17 de maig de 2012

Tranbordador personal
Cotorres
A sota el poble de Cosquín a 10 km
Acabo d'arribar al hotel on em dutxaré i em posaré al llit tot i que son les 6 de la tarda. He tingut la brillant idea de anar a un poble que es diu Cosquín i d'on surt un ruta en busca del "Cerro de pan de azucar", aquí tenen la diabetis en augment. Li he demanat al colectivero (conductor del bus) que m'indiqués quina era la parada mes pròxima per apropar-me i assombrat m'ha preguntat varies vegades que si estava segur de que volia pujar i que segurament no arribaria. Sembla que li he fet pena i m'ha apropat al màxim en depriment dels altres passatgers pera que així tingués 3 km menys de pujada i m'ha dit; tire todo recto la ruta (carretera) y cuando se termine continue y Ya. Efectiva ment la carretera s'ha acabat i el bosc ple d'ocells de tot tipus cotorres, picots, merles, coloms i altres que no conec encara que he fet un recull de fotos pera poder averiguar els noms. Pel bosc tancat en alguns llocs per truanes de mes de 8 metres i plantes grasses a les parets de roca formaven una ombra que feia amena la caminada fins que després de passar varis rius amb poca aigua però amb un so constant que refrescava l'oida i que suavitzava el fort guirigall dels voladors, he arribat en un punt on la vegetació ha començat a canviar per ser mes hervacia i pocs arbres. Les truanes ja han quedat darrera i els matolls puntxencs  amb un sol trencador m'ha fet suar els 2 últims km per arribar fer la foto als 1260 metres d'alçada i corre cap a baix que lo garganxó se seca.
De tornada casi pel mateix lloc però ara mes cansat, amb set i 3 km mes de recorregut fins que he arribat al poble. Allí he segut al primer restaurant per demanar una pizza especial (es com totes però amb pebrot) i una quilmes de 500 ml que li he fet repetir ja que abans de que em portessin la pizza ja no quedava. He dinat tranquil però al aixecar-me m'he adonat que avui no avia esmorzat i que tot i que la pizza era gran, 1 l de cervesa començava a donar-me sintomes ......
Demà continuaré per Córdoba i per la nit viatjaré a Bs Aires.
Així que després de estes línies us envio unes fotos i com diuen aquí      Y  YA
Hi ha mes de 10 pons per travessar el riu Suquia que en natiu vol dir algo així com: Flor de azucar

Els carrers peatonals solen estar prop de la plaça principal anomenada "plaza de San Martín". No era un San sinó el general que els va alliverar dels Espanyols. Tindrem que canviar a Sant Jordi ja que de dracs no en tenim!!!

dimecres, 16 de maig de 2012

dilluns, 14 de maig de 2012




Avui he visitat el cor dels Andes. Després de passar per alguns llocs naturals i pobles com Potrerillos (on es va filmar 7 años en el tibet) he arribat al mirador on es podria haver contemplat el Aconcagua si no fos pels núvols que el tapaven. Ja sabia que no el veuria però això no m'ha fet desistir de la caminada fins al mirador a 3.400 metres d'alçada. Lo bonic del viatge ha sigut sense dubte tenir l'oportunitat de trobar una mula en estat de des composició, m'ha penat de goig vorer com aquell tros de carn olorosa i casi putrefacta era el causant de que altres animals es puguessin vorer a menys de 200 metres i com la càmera no es massa bona he fet el que he pogut i aquí os deixo amb imatges de "EL CONDOR" si i no solament un sinó que hi havia 2 parelles i una cria. Els natius de Mendoza diuen que mai havien vist un en llibertat tant aprop. Soc molt afortunat!!!!

diumenge, 13 de maig de 2012



Els museus historia solament aporten les arrels dels aborígens i el salt en el temps de la conquista europea. A Mendoza van sofrir un moviment sísmic que va destorçar les construccions que van realitzar centenars d'esclaus negres i indígenes vaig les ordres dels Espanyols.

dissabte, 12 de maig de 2012

Quant s'entra a la provincia de mendoza s'ha de tenir en compte que no es pot entrar cap orgànic i com els natius veins sempre porten Mate, menjar (frutes i verdures) o algún animal, els policies fan escorcolls a les maletes (bolses de escombreries ja que no solen tenir maletes). A nosaltres ens van mirar el equipatge però al vore que cuasi tot eren maletes ens van deixar marxar després de que el xofer pagués la tarifa per entrar.



A les 7 del matí he sortit cap a Mendoza on després d'arribar a les 11 he trobat un hotel que en aquest cas  m'ha agradat i passaré dos nits i tres dies però es tan bonic Mendoza que igual em quedo mes temps. Es una ciutat petita però amb tots els equipaments lúdics, comercials, educatius sanitaris i de serveis. Cal dir que aquí no sol fer vent (ideal pera volar en paramotor... SNIF!!!!!!) i la proximitat als andes ho fa encara mes interessant.
Os deixo alguna foto

dijous, 10 de maig de 2012



Després de sortir 12,45 de Mar del Plata he recorregut mes de 1.200 km
i a les 7,20 arrivaba a Sant Luis tot just trovo un ¨hotel¨ on
segurament després de dutxar-me em tindré que desinfectar. El
propietari ¨Daniel¨ m,ha indicat una ruta per fer i ja em trovo pels
voltans de Sant Luis. El lloc es fantastic pero reitera lo que ja fa
setmanes que vaig mensant, Argentina es una mentira.
M,explicaré. Estic en un ciber on les computadores tenen el teclat que
no coincideix cap tecla (sort que la meva mecanografia apresa em porta
a compajinar el tex). La sona on estic es diu el Volcan peró no te res
a veure amb un volcá ni a una zona volcánica. A Miramar hi havia una
boleteria del barco pero el boletos (entrades o tikets) eren de un bus
amb forma de vaixell. Hi ha cartells que anuncien ESTE ES EL LUGAR
DONDE SUENAS VIVIR, ni borratxo de aspirines voldries passar allí mes
de 5 hores. El poble on soc es diu Trepiche i segurament esta será la
única veritat dárgentina.
Bueno, estic bé i amb temps per recorre. Si a la nit puc enviaré fotos.
Disculpeu les faltes peró es impossible escriure bé ja que no
existeixen els accents overts ni la NY jejeje    deuen ser
independentistes republicans.
Una abrac,ada

dissabte, 5 de maig de 2012



Avui he anat a visitar Necochea, un poble a 80 km al sur de Miramar. He anat a una oficina d'informació i després de casi 10 minuts d'explicació he decidit per anar a veure el "Lobos de mar". Increïble la sensació de tenir mes de un centenar de animals amb un pes de mes de 100 kg cada un i a una distància inferior a 2 metres sense cap separació mes que la que ells et marquen quant s'aixequen per plantar-se de forma desafiant. També he visitat les grutes (en aquest cas eren coves excavades a les roques dels acantilats per la erosió del mar. També he dinat una pizza hmmm. He anat a visitar el "lago de los cisnes", com casi tots els noms fan referència a lo que no hi ha. El lago de los cisnes alberga un centenar d'oques però cap cisne. He intentat passar pel pont penjant que travessa el riu de Quequén per fer cap al poble que rep aquest nom, molt industrial i amb port naval i nàutic. Finalment he pujat al far d'on he tret fotos aèries de la zona.
L'impresió es que Necochea es un poc mes petit que Mar del Plata però amb mes vida portuària i millor nivell de vida. Un lloc bonic per viure.

divendres, 4 de maig de 2012

Al matí he marxat a la "Municipalidad" a fer unes gestions i després de una bona estona de espera m'han passat a un altre confesionari (caseta petita de fusta on al darrera hi ha un senyor que t'escolta amb cara espantada per dir-te la penitència (anar a un altre confessonari) desprès de passar pel tercer he pogut entendre i resoldre que la gestió que anava a fer no tenia sanció divina. Per festejar la inoperativitat dels funcionaris he anat a comprar tres pastes de ricotta (broçat) de mida petita, 2 pesos la unitat, 1 Euro les tres y he anat a passejar pel passeig com vaig fent des de l'arribada a aquest poble.
Miramar ja no te turisme i els comerços que queden oberts son gairebé de serveis per a la població, els preus han baixat dos terços en els serveis d'hostelería i ara un sopar de posar-se les botes pot costar entre 30 i 50 pesos.
Els arbres marquen el calendari i les fulles que encara pengen tenen un color groguenc i les que han desallotjat formen una manta al terra que impedeix desxifrar la carretera del voral fins les 10 del matí en que passa la brigada de neteja per amuntegar i emportar-se tota la massa orgànica que fins fa unes poques setmanes era tan preuada per amagar-se del sol.
 
Una abraçada

dijous, 3 de maig de 2012



Continuo sense tenir conecció a internet i per això se'm fa difícil enviar coses.
Avui he anat a passejar per la vora de la platja i quant m'he adonat ja estava creuant un riu de aigües residuals que feien impossible el retorn pel mateix lloc i mes tart, després de caminar per la sorra i pel bosc entre la malesa i sones molt verges he travessat un altre riu ple de motors de cotxes i ampolles de plàstic i altres joies de la espècie humana. Després de caminar mes estona per la sorra i el bosc he sortit a la carretera i a pocs quilòmetres de Mar del sur. En arribar al poble coincideix que el colectivo sortia i he pujat ja que a aquest poble solament hi ha una carretera asfaltada i algunes cases que tenen venta de algun article i YA!!!.
He arribat a Miramar en 20 minuts.

dimarts, 1 de maig de 2012

Ja fa dies que no tinc "guaifai" i es per això que no puc conectar-me amb facil.litat.
La feina ja està realitzada i ara solament queda alguns retocs i gaudir de l'estada en aquesta bonica terra.
Una abraçada