dijous, 26 d’abril de 2012


La radio de Jose


Jose

Aquest matí ha sortit el sol una estona i he aprofitat per fer la caminada matutina. He canviat de ruta ja que sinó semblo el raret del poble ja que la gent no acostuma a caminar. Al passar per l'avinguda 9, m'he apropat per vorer si hi era Jose, al que vaig anomenar un dia en aquest blog i ja no havia tornat a visitar. En arribar s'ha posat molt content i ràpid hem començat a arreglar el planeta, si demà les coses han cambiat i el mont es fora de lo habitual es gracies a nosaltres però si continua igual o pitjor serà perquè ningú ens escoltava. Als pocs minuts de parlar amb ell m'ha tret del armari un tros de ferralla protegida amb cuir que encara tenia pitjor aparença i me la regalat mentre que amb la llàgrima als ulls em contava la història d'aquets aparells que entraven de contrabando per Brasil i provenien de Xina. Era l'última tecnologia del moment i adquirir un aparell d'aquets suposava dos mensualitats. Així que portaré un troç de ferro i cuir que es va salvar de la deixalleria per fer un grapat de milers de quilòmetres en avió pera dipositar-lo a la prestatgeria de casa com un tresor. Com diu Jose, les coses boniques ho deixen de ser quant tenen preu.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Moneda

Argentina te problemes amb les monedes ja que hi ha molt bitllet però les monedes son escasses. Els preus als mercats estan marcats per cobrar pesos i centavos però el canvi te'l tornen en pesos i caramels proporcionals als centaus ja que son molt escassos. En lo llépol que jo soc ja m'anava bé però ara començo a tenir un grapat de caramels similars als sugus i la veritat es que qui s'aprofita d'això son els companys del apartament ja que s'ha esgotat el ambientador miraculós. Quant faci la llista de compra els demanaré que em facin memòria tot i que segurament adquiriré algun caramel mes per donar-los "la última cena".

dissabte, 14 d’abril de 2012

Colectivo

Avui he tornat a anar a Mar del Plata amb el colectivo (mes aviat una llauna de sardines) rovellat, brut i ple de gent. l'anada ha estat correcta però al tornar jo he segut al davant quant de cop he notat que el bus a topat pel darrera (al fer un gir) amb alguna cosa i al acte he sentit com pitaben. El conductor del colectivo ha fet com si no sentís res tot i que els ulls miraven pel retrovisor de forma cautelosa mentre que el bus semblava que adquiria mes velocitat. Finalment un altre vehicle s'ha posat al davant per aturar el colectivo i esperar al propietari del cotxe al que havia esclafat les portes.
Avui m'han contat que el carnet de conduir el pots comprar per 100 pesos i el de colectivo o camió per 500. Posats a ser il.legals he preguntat quant costaria el títol de pilot d'avió comercial i m'han dit que m'ho preguntaran....

divendres, 13 d’abril de 2012

El Caso

Aquesta nit hi ha hagut un desprendiment en la façana d'un edifici del costat, per sort solament ha hagafat dos cotxes que han quedat esclafats. Al nostre país els donaríem per sinistre total però aquí...   L'edifici del darrera te moltes zones de la façana que es veuen els ferros dels encofrats. He comentat la posibilitat de que fos aluminosi entre alguns companys i ningú n'ha sentit a parlar d'això, ells ho atribueixen a que els edificis tenen moviment (lo que passa es que se mueeeeven).
L'altra noticia es que han trobat una dona de mes de 80 anys morta al llit. Sembla que van entrar a robar i van lligar la dona i després la van matar. M'han explicat que els "pives" et poden demanar els diners i les sabates i encara que els hi donis et peguen un tret ja que acumulen punts de valor entre els companys. Això es violència gratuïta i no lo de Tarantino!!!!

dilluns, 9 d’abril de 2012

Fa uns 10 dies que a Miramar van tallar una avinguda principal per instal·lar una carpa al mig de la carretera de 4 carrils. En el seu interior hi havia uns fusters que feien uns motlles per recobrir-los de xocolata amb la intenció de fer un ou de pasqua. Aquesta nit he sortit a sopar i he sentit com deien que no els ha donat temps de fer l'ou i que finalment repartiran, com cada any, la xocolata entre la població que feia una cua espectacular per poder aconseguir una mica d'aquest preuat menjar. 
Mentre construïen els motlles vaig anar amb  Omar i vaig al.lucinar de la quantitat de gent (6-8) que treballava  en l'ou que tindria unes dimensions de 4 metres d'alçada. 

diumenge, 8 d’abril de 2012

Omar, de origen argelí i de Síria.
Es policía retirat i actualment "plomero". Es com un xiquet de 59 anys.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Avui he anat a visitar l'aeroclub. No avia ningú però les instal.lacions son espectaculars
Aquesta nit m'ha vingut a buscar Omar i em anat a sopar una parrillada. Em demanat ració per una persona tot i que podien menjar tres. Jo considero que soc menjador i Omar menja moltíssim mes que jo. Finalment ha sobrat menjar. Hi havien ronyons, tripes (plenes de lo que solen portar les tripes), baldanes sense arrós, botifarres, cervellets, pollastre, costelles de vedella, tiritas (millor no preguntar i cap a dins), etc. Tot això amb l'ajuda de un vi que segons Omar es de lo milloret. Es un vi jove que seria un mediocre del que trobem al capravo. Per major inri al vi li posen gel i sifó. al·lucinava de que pugués veure el vi sol i a temperatura natural. En arribar al portal ens em trobat els tertulians de estos dies i em fet les 2 de la nit, clar com demà no labura (treballa) ningú!!!