dijous, 17 de maig del 2012

Tranbordador personal
Cotorres
A sota el poble de Cosquín a 10 km
Acabo d'arribar al hotel on em dutxaré i em posaré al llit tot i que son les 6 de la tarda. He tingut la brillant idea de anar a un poble que es diu Cosquín i d'on surt un ruta en busca del "Cerro de pan de azucar", aquí tenen la diabetis en augment. Li he demanat al colectivero (conductor del bus) que m'indiqués quina era la parada mes pròxima per apropar-me i assombrat m'ha preguntat varies vegades que si estava segur de que volia pujar i que segurament no arribaria. Sembla que li he fet pena i m'ha apropat al màxim en depriment dels altres passatgers pera que així tingués 3 km menys de pujada i m'ha dit; tire todo recto la ruta (carretera) y cuando se termine continue y Ya. Efectiva ment la carretera s'ha acabat i el bosc ple d'ocells de tot tipus cotorres, picots, merles, coloms i altres que no conec encara que he fet un recull de fotos pera poder averiguar els noms. Pel bosc tancat en alguns llocs per truanes de mes de 8 metres i plantes grasses a les parets de roca formaven una ombra que feia amena la caminada fins que després de passar varis rius amb poca aigua però amb un so constant que refrescava l'oida i que suavitzava el fort guirigall dels voladors, he arribat en un punt on la vegetació ha començat a canviar per ser mes hervacia i pocs arbres. Les truanes ja han quedat darrera i els matolls puntxencs  amb un sol trencador m'ha fet suar els 2 últims km per arribar fer la foto als 1260 metres d'alçada i corre cap a baix que lo garganxó se seca.
De tornada casi pel mateix lloc però ara mes cansat, amb set i 3 km mes de recorregut fins que he arribat al poble. Allí he segut al primer restaurant per demanar una pizza especial (es com totes però amb pebrot) i una quilmes de 500 ml que li he fet repetir ja que abans de que em portessin la pizza ja no quedava. He dinat tranquil però al aixecar-me m'he adonat que avui no avia esmorzat i que tot i que la pizza era gran, 1 l de cervesa començava a donar-me sintomes ......
Demà continuaré per Córdoba i per la nit viatjaré a Bs Aires.
Així que després de estes línies us envio unes fotos i com diuen aquí      Y  YA
Hi ha mes de 10 pons per travessar el riu Suquia que en natiu vol dir algo així com: Flor de azucar

Els carrers peatonals solen estar prop de la plaça principal anomenada "plaza de San Martín". No era un San sinó el general que els va alliverar dels Espanyols. Tindrem que canviar a Sant Jordi ja que de dracs no en tenim!!!