diumenge, 6 de maig del 2012
dissabte, 5 de maig del 2012
Avui he anat a visitar Necochea, un poble a 80 km al sur de Miramar. He anat a una oficina d'informació i després de casi 10 minuts d'explicació he decidit per anar a veure el "Lobos de mar". Increïble la sensació de tenir mes de un centenar de animals amb un pes de mes de 100 kg cada un i a una distància inferior a 2 metres sense cap separació mes que la que ells et marquen quant s'aixequen per plantar-se de forma desafiant. També he visitat les grutes (en aquest cas eren coves excavades a les roques dels acantilats per la erosió del mar. També he dinat una pizza hmmm. He anat a visitar el "lago de los cisnes", com casi tots els noms fan referència a lo que no hi ha. El lago de los cisnes alberga un centenar d'oques però cap cisne. He intentat passar pel pont penjant que travessa el riu de Quequén per fer cap al poble que rep aquest nom, molt industrial i amb port naval i nàutic. Finalment he pujat al far d'on he tret fotos aèries de la zona.
L'impresió es que Necochea es un poc mes petit que Mar del Plata però amb mes vida portuària i millor nivell de vida. Un lloc bonic per viure.
divendres, 4 de maig del 2012
Al matí he marxat a la "Municipalidad" a fer unes gestions i després de una bona estona de espera m'han passat a un altre confesionari (caseta petita de fusta on al darrera hi ha un senyor que t'escolta amb cara espantada per dir-te la penitència (anar a un altre confessonari) desprès de passar pel tercer he pogut entendre i resoldre que la gestió que anava a fer no tenia sanció divina. Per festejar la inoperativitat dels funcionaris he anat a comprar tres pastes de ricotta (broçat) de mida petita, 2 pesos la unitat, 1 Euro les tres y he anat a passejar pel passeig com vaig fent des de l'arribada a aquest poble.
Miramar ja no te turisme i els comerços que queden oberts son gairebé de serveis per a la població, els preus han baixat dos terços en els serveis d'hostelería i ara un sopar de posar-se les botes pot costar entre 30 i 50 pesos.
Els arbres marquen el calendari i les fulles que encara pengen tenen un color groguenc i les que han desallotjat formen una manta al terra que impedeix desxifrar la carretera del voral fins les 10 del matí en que passa la brigada de neteja per amuntegar i emportar-se tota la massa orgànica que fins fa unes poques setmanes era tan preuada per amagar-se del sol.
Una abraçada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)