El paramotor és un petit motor amb una hèlix de fusta o fibra de carboni que acoblat a l'esquena d'un pilot de parapent li permet enlairar-se des d'un terreny pla, guanyar alçada a voluntat i mantenir-se a l'aire el temps que es vulgui. Converteix el parapent en una aeronau completament autònoma, sense la necessitat d'haver de pujar a una muntanya per a poder enlairar-se, ni dependre de les condicions aerològiques i tèrmiques.
diumenge, 13 de maig del 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Quant s'entra a la provincia de mendoza s'ha de tenir en compte que no es pot entrar cap orgànic i com els natius veins sempre porten Mate, menjar (frutes i verdures) o algún animal, els policies fan escorcolls a les maletes (bolses de escombreries ja que no solen tenir maletes). A nosaltres ens van mirar el equipatge però al vore que cuasi tot eren maletes ens van deixar marxar després de que el xofer pagués la tarifa per entrar.
A les 7 del matí he sortit cap a Mendoza on després d'arribar a les 11 he trobat un hotel que en aquest cas m'ha agradat i passaré dos nits i tres dies però es tan bonic Mendoza que igual em quedo mes temps. Es una ciutat petita però amb tots els equipaments lúdics, comercials, educatius sanitaris i de serveis. Cal dir que aquí no sol fer vent (ideal pera volar en paramotor... SNIF!!!!!!) i la proximitat als andes ho fa encara mes interessant.
Os deixo alguna foto
dijous, 10 de maig del 2012
Després de sortir 12,45 de Mar del Plata he recorregut mes de 1.200 km
i a les 7,20 arrivaba a Sant Luis tot just trovo un ¨hotel¨ on
segurament després de dutxar-me em tindré que desinfectar. El
propietari ¨Daniel¨ m,ha indicat una ruta per fer i ja em trovo pels
voltans de Sant Luis. El lloc es fantastic pero reitera lo que ja fa
setmanes que vaig mensant, Argentina es una mentira.
M,explicaré. Estic en un ciber on les computadores tenen el teclat que
no coincideix cap tecla (sort que la meva mecanografia apresa em porta
a compajinar el tex). La sona on estic es diu el Volcan peró no te res
a veure amb un volcá ni a una zona volcánica. A Miramar hi havia una
boleteria del barco pero el boletos (entrades o tikets) eren de un bus
amb forma de vaixell. Hi ha cartells que anuncien ESTE ES EL LUGAR
DONDE SUENAS VIVIR, ni borratxo de aspirines voldries passar allí mes
de 5 hores. El poble on soc es diu Trepiche i segurament esta será la
única veritat dárgentina.
Bueno, estic bé i amb temps per recorre. Si a la nit puc enviaré fotos.
Disculpeu les faltes peró es impossible escriure bé ja que no
existeixen els accents overts ni la NY jejeje deuen ser
independentistes republicans.
Una abrac,ada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)