Cada casa te al exterior una mena de cistell de bici al damunt d'un pal que serveix per depositar les ecombraries i així els animals no trenquen les bosses. Hi ha de moltes alçades , mides, disenys i colors.
Lo del darrera (se vende) aquí es poc avitual, hi ha mes els SE ALQUILA o a la costa els MESES ENERO Y FEBRERO y POR QUINCENAS.
Una abraçada
El paramotor és un petit motor amb una hèlix de fusta o fibra de carboni que acoblat a l'esquena d'un pilot de parapent li permet enlairar-se des d'un terreny pla, guanyar alçada a voluntat i mantenir-se a l'aire el temps que es vulgui. Converteix el parapent en una aeronau completament autònoma, sense la necessitat d'haver de pujar a una muntanya per a poder enlairar-se, ni dependre de les condicions aerològiques i tèrmiques.
dijous, 8 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
dilluns, 5 de març del 2012
Avui m'he despertat molt pronte pel soroll d'un grup de mes de 30 joves que cantaven i tocaven uns xiulets, han estat mes de dos hores i de cop una frenada de rodes i un silenci m'han fet aixecar del llit i al mirar per la finestra he vist que la frenada era de un bus en forma de vaixell que tiraven aigua al grup que durant aquestes dos hores han estat molestant. després de una guerra d'aigua i algun plàstic, han marxat i acte seguit ha passat un camió ple de joves també tots vestits de la mateixa manera i anaven cap al sur. Pel sur venia una tormenta que no ha parat de caure en tot el matí.
Molta humitat i calor.
Una abraçada
diumenge, 4 de març del 2012
Quina calor!!!!. Avui he anat a la platja ja que no ho havia fet. Aquí sempre fa vent i no apeteix banyar-me amb el vent però avui estava l'aigua tranquil·la (colls de 1,50m) i me endinsat oceà en dins uns 2 metres des de l'arena. Quins colls!! mare ta meua!! t'agafen pels peus i t'arrastren cap endins i acte seguit t'expulça cap a dalt i cap a fora. Tothom es banya a la vora i jo he comprovat que si entres una mica mes cap al centre del oceà, 5 m, no hi ha cap tipus de arrocegament ni corrent brusc però....
"allà donde fueres haz lo que vieres" o en Cavero "lo bou sempre agafa als de fora". Així que m'he banyat a la zona tortuosa i cap a casa fresquet.
Una abraçada
dissabte, 3 de març del 2012
Com cada matí, faig un tom de 45 minuts (4km) i després vaig a esmorzar. Al passar per un jardí enorme com casi totes les zones verdes, he vist una escultura deteriorada i pintada de forma burlesca. No hi havia cap placa identificativa ni jo tinc prous coneixements històrics per saber qui es però he pensat que de vegades val la pena viure en l'anonimat que no pas ser recordat amb una imatge tant menys preuada. Ser recordat solament pels que t'estimen pot ser tant meravellós que la inmortalitat no pot superar.
A sobre aquestes linees us envio la imatge
divendres, 2 de març del 2012
Passejant pel poble he vist un finestra oberta i els ulls s'han incrustat en una màquina d'escriure que hi havia a dintre. No he pogut més que mirar tots els utensilis que hi havia allí dintre i de forma amuntegada (síndrome de Diògenes?) entre els objectes hi havia un senyor que em mirava i m'ha invitat a entrar. Per què no? no em coneix ningú!! (per lo de la vergonya "ajena").
He tingut una conversa molt agradable que quant la recordo se'm posa la carn de gallina, un senyor mes prop de fer companyia a les ànimes d'altres dimensions que no pas de continuar entre nosaltres. Tenia tot de deixalles fèrriques que, com ell diu, li dona forma a lo inservible. Fabrica lampares, taules, cadires i tot tipus d'utencilis amb ferralles velles.
Aquest senyor José, compra radios antigues he inservibles i li pregunto si les arreglaria i em contesta que no tenen arreglo i que les compra però no les ven ni les col·lecciona. Ell comenta que aquelles ràdios un dia van comunicar esdeveniments de "la cancha" i de la societat massa importants per tirar-les. José no es un senyor amb poder suficient per poder-se permetre anar comprant aquest aparells (molts) simplement per salvar los de la trituració!!!. Tot un personatge que tornaré a visitar en breu ja que la seva conversa es molt agradable.
Una abraçada
dijous, 1 de març del 2012
Avui m'he llevat com diu el "mister" per anar a Mar del Plata, allí tenia que veure preus i qualitats de productes. Aprofitaria el temps per fer turisme.
Aquesta macro ciutat costanera la comparo a Tarragona ja que es industrial amb port de mercaderies i zona me magatzem petroquímic. Es de dimensions considerables ja que a primeres línies de mar hi han edificis (molts) de mes de 20 pisos i amb mes de 6 km per la costa, cap a l'interior de la ciutat la distància es molt mes superior encara que les construccions son de 3, 2 o 1 alçada. Te molts serveis de molts tipus però no m'ha agradat la brutícia i deixadés que hi ha al carrer. Aquesta imatge insalubre no es comparable amb Miramar que tot i sermenys turístic, te constant ment gent netejant i jardiners continua ment arreglant les zones verdes.
Cal dir a favor de Mar del Plata que al entrar en un hipermercat he anat directament en busca de la secció de neteja i.... TATATXAN!!!! hi havien "cabezas de bruja" i galledes per fer-les funcionar. He tornat com es veu a les pelicules, tothom en maletes i equipatges de ma i jo "l'españolito" amb el meu motxo i la meva galleda amb el col·lectiu (bus) cap a Miramar a 30 km i 1,30 hores de camí.
Un viatge que ha valgut moltíssim la pena.
Una abraçada
dimecres, 29 de febrer del 2012
Avui m'han cridat l'atenció un senyor, a mi i una dona ja que passarem el pas de peatons i hem retingut un vehicle que passava. Jo li he preguntat si es respectaven els passos de cebra i ell em deia que naturalment son per on han de passar els peatons però donant pas als vehicles que es en el únic lloc on han de prestar mes precaució per si hi ha gent com nosaltres. Solament tenen preferència els peatons si està regulat per semàfors. Us puc explicar el meu assombro quant en una rotonda vaig vore que qui te preferència es qui s'incorpora a aquesta i ho ratifico cada dia ja que a sota del finestral d'on dormo hi ha una rotonda molt transitada que en agún copes col·lapsa ja que tots estan parat perquè es accessos de aquesta també hi ha cotxes que entren.
Un caos semi organitzat
Una abraçada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)