diumenge, 26 de febrer del 2012

Crónica del dia

Avui m'he llevat a les 6.30 (com cuasi tots els dies) ja que el sol molesta. Cuant era petit vaig descobrir que el sol sortia per Riomar i es ponia als ports. Amb un viatge a galicia  vaig vore que es ponia al mar (lògit, torna allà d'on surt. Dons bé, jo soc a l'altra part d'este mar i he vist que es pon detràs de la via del tren de Miramar. Este poble te via, estació i andanes tot i que no té tren. Jo crec que això de la via es una tapadera pera que la gent dexi dormir tranquil el sol.
Una abraçada
Els venedors van amb carros passejant per l'avinguda així aumenten l'atenció de la gent.
Para els que sigueu dislexis com jo, os puc dir que no es un lloc on naixen nens (crec) ni un lloc gegantí de culte al morts en aigua sinó una "pileta" molt gran (piscina)
Aqui hi ha 1/2 kg de gelat amb 3 sabors diferents i costa 3 euros. Si mireu a sota la taula està la bota per que tingueu referència de les dimencions. Es esquisit i dura entre 15 i 20 minuts (depent lo bo que estigue)
Ous del cargol poma, està ple!!!. Tranquis que me dessinfectaré abans d'arrivar


"Crònica del dia"

Quina humitat, tot el dia plovent y cuant ja comença a foquejar para. Bé ja tinc escusa per anar a fer un tom i com cada dia a fer el meu gelat. Em sento com el protagonista de "Sin noticias de Gurb" encara que jo sustitueixo els xurros per le meva dosi de gelat. No hi han massa novetats però os puc deleitar amb algunes imatges d'ahir pels fantàstics jardins.

Salut

divendres, 24 de febrer del 2012

Crónica del dia

Avui he anat a correus i eren les 9:30 ila gent feia cua al carrer i al sol ja que està orientat esclusívament a emprenyar al personal. A les 10 obren les oficines (igual que els bancs) i a les 10:45 accedia a la finestreta que m'ha ventilat en 20 segons. Lo curiós ha esta cuant esperaba (lloc ideal per coneixer gent i preguntar tot..... tot)
Una dona que passaba em diu !hola Paco.........   tot el que be després no ho he entés i de forma semiràpida li he dit perdone pero....   no m'ha deixat acabar la frase cuant es disculpava pensant que era una altra persona que viu a Miramar i que sembla que es igual que jo.  Pobre noi este Paco si te el cap sempre despentinat com jo.
Una abraçada

Miramar i els seus carrers peatonals i amb molts serveis de menjar (cafeteries, gelateries, pizzeries, rostisserias, i altres dels cuals prefereixo no recordar-me )
No sé si ho he comentat però els gelats son fantàstics i puc donar fé que engorden.