Avui m'han cridat l'atenció un senyor, a mi i una dona ja que passarem el pas de peatons i hem retingut un vehicle que passava. Jo li he preguntat si es respectaven els passos de cebra i ell em deia que naturalment son per on han de passar els peatons però donant pas als vehicles que es en el únic lloc on han de prestar mes precaució per si hi ha gent com nosaltres. Solament tenen preferència els peatons si està regulat per semàfors. Us puc explicar el meu assombro quant en una rotonda vaig vore que qui te preferència es qui s'incorpora a aquesta i ho ratifico cada dia ja que a sota del finestral d'on dormo hi ha una rotonda molt transitada que en agún copes col·lapsa ja que tots estan parat perquè es accessos de aquesta també hi ha cotxes que entren.

Un caos semi organitzat

Una abraçada

Aquest matí he anat a buscar un "desdentaferro"" (escarpi) a una ferreteria que ja m'havia dit que tindria avui i en arrivar em diu que tornés en 1 hora. Donant marge de maniobra vaig al cap de 2 hores i em diu que encara no però que en una hora estaria i jo de forma riallera li pregunto que allí quants minuts tenia un hora ja que es lo que m'havia dit abans. Finalment em diu que anés demà al mig dia que pot ser arrivaría. Sembla que la meva cara de sorpresa l'ha impactat i m'ha dit que estem a Miramar i aquí les coses funcionen així. Jo li he agraït la sinceritat i que així no em caldria fer viatges cada dos hores. L'home s'ha sincerat i diu que pot ser demà a la tarda millor que al mig dia i que si vull mes seguretat que passi el dijous.

Genial!!!!   m'he estalviat infinitats de viatges (pot ser).

Una abraçada

Sistència en carretera. Jo me faig les meves películes i penso que com els cotxes van tan reaprofitats, passa com les maletes que un cop l'has obert, la roba expandeix i ja no torna a poder-se posar a dintre. Suposo que es per aixó que el rescat de persones va en camioneta (a la caixa hi van els banquets)

Fan escultures amb la fusta de cedre que es el que mes hi ha com a arbre autòcton

Aquest matí m'he llevat a les 6.30 com cada dia encara que a les 5 de la matinada un soroll estrident i amb molta harmonia però en molt baixa qualitat feia vibrar les parets del edifici i concreta ment on jo dormia ja que el apartament es vuit i retrona. Eren uns joves que des de el cotxe amb la música a tot "drap" en delectaven als veïns amb una seqüència de cantureles amb unes lletres cursis i de poca imaginació. 

He esmorzat el meu cafè en llet amb les seves "medias lunas" (croasants petitets) i després he anat a caminar 2'45 hores per la vora de la platja veient com practicaven surf (pot ser m'agradaria practicar surf).

Una abraçada

Crónica del dia

Avui m'he llevat a les 6.30 (com cuasi tots els dies) ja que el sol molesta. Cuant era petit vaig descobrir que el sol sortia per Riomar i es ponia als ports. Amb un viatge a galicia  vaig vore que es ponia al mar (lògit, torna allà d'on surt. Dons bé, jo soc a l'altra part d'este mar i he vist que es pon detràs de la via del tren de Miramar. Este poble te via, estació i andanes tot i que no té tren. Jo crec que això de la via es una tapadera pera que la gent dexi dormir tranquil el sol.
Una abraçada

Els venedors van amb carros passejant per l'avinguda així aumenten l'atenció de la gent.

Para els que sigueu dislexis com jo, os puc dir que no es un lloc on naixen nens (crec) ni un lloc gegantí de culte al morts en aigua sinó una "pileta" molt gran (piscina)

Aqui hi ha 1/2 kg de gelat amb 3 sabors diferents i costa 3 euros. Si mireu a sota la taula està la bota per que tingueu referència de les dimencions. Es esquisit i dura entre 15 i 20 minuts (depent lo bo que estigue)

Ous del cargol poma, està ple!!!. Tranquis que me dessinfectaré abans d'arrivar

"Crònica del dia"

Quina humitat, tot el dia plovent y cuant ja comença a foquejar para. Bé ja tinc escusa per anar a fer un tom i com cada dia a fer el meu gelat. Em sento com el protagonista de "Sin noticias de Gurb" encara que jo sustitueixo els xurros per le meva dosi de gelat. No hi han massa novetats però os puc deleitar amb algunes imatges d'ahir pels fantàstics jardins.

Salut

Crónica del dia

Avui he anat a correus i eren les 9:30 ila gent feia cua al carrer i al sol ja que està orientat esclusívament a emprenyar al personal. A les 10 obren les oficines (igual que els bancs) i a les 10:45 accedia a la finestreta que m'ha ventilat en 20 segons. Lo curiós ha esta cuant esperaba (lloc ideal per coneixer gent i preguntar tot..... tot)

Una dona que passaba em diu !hola Paco.........   tot el que be després no ho he entés i de forma semiràpida li he dit perdone pero....   no m'ha deixat acabar la frase cuant es disculpava pensant que era una altra persona que viu a Miramar i que sembla que es igual que jo.  Pobre noi este Paco si te el cap sempre despentinat com jo.

Una abraçada

Miramar i els seus carrers peatonals i amb molts serveis de menjar (cafeteries, gelateries, pizzeries, rostisserias, i altres dels cuals prefereixo no recordar-me )
No sé si ho he comentat però els gelats son fantàstics i puc donar fé que engorden.

Mar del Plata, la tenda de campanya es de la policia que es a tot arreu i aparentment hi ha molta seguretat.

Este es un carrer peatonal de Miramar en hores tranquiles

Xavier Cebolla Borrell

Estic intentant netejar un apartament i es per això que he anat a la botiga a comprar una escombra, lleixiu, molt lleixiu, un poval, neteja terres, mes lleixiu, draps i sorpresa!!! tenen neteja terres però no tenen fregones, motxos o cap símil que pugués explicar per definir l'aparell màgil del cual no puc disposar. Després de molt preguntar fins i tot per ferreteries un senyor em diu
AAAAAAHHHH vos buscais cabeza de bruuuuja!!!
siiii porfavor vendame una.
Lo sieeento señor, acá no hay eeeeso.
Y como límpian el suelo?
Con la escoba y agua y yá!!.

Per això als locals de menjar està sempre plé de gent que algún dia va entrar .....

Avui m'he llevat a les 7,00 però a les 4,30 ja era despert per que Raul (l'amo del hostal) s'ha posat a vorer la tele i pel que sembla es sort. En aquest moments estic esperant el cafè en llet per esmorzar i ja fa 30 minuts que a marxat Raul a buscar el necessari per tenir els ingredients, llet o cafè. Aprofito per fer aquest redactat.

Salut

Este matí m'he llevat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diu lo mister) per esmorsar i anar a la terminal de bus o tren peró anant cap allà m'han informat que els trens no harriven a Miramar i que tindria que agafar un bus així que he desidit anar directament a buscar aquest. he comprat el billet a les 8,45 per agafar  el bus que surt a les 7,55 i que finalment a sortit a les 9,15. Fent peripécies en la càmara he pogut fer fotos que penjaré al blog "cebollavolador.blogspot.com· on podreu seguir les croniques i "afotos". En arrivar al destí he buscat l'hotel i he anat a fer un vol per la ciutat, un lloc molt bonic i turistic. He rebut la noticia de l'accident de tren i per sort jo m'he enterat a la tarde. 

Una abraçada

Buenos Aires

Ja soc a l'Argentina i això es el resum del primer dia:

 Tant bon punt com passo el primer control la maquina pita per tots els costats, per la que jo passo pita i em fan treure les botes passar-les per l'escaner que al passar l'equipatge paralitzen tota la terminal i de forma instantanea acudeixen  2 Guardia Civil per demanar-me que els acompañen ja que avien detectat un carregador d'arma i infinitat de projectils. Sorpresa després de escorcollar-me de que jo no portava res i el carregador no era d'armes sinó de piles al igual que la munició eren les piles de recanvi per la càmara de fotos i amb la mala sort que en el escorcoll trenquen la càmara i es per això que no puc (per ara) enviar fotos. Finalment pujo al avió i al aeroport de Londres (aeroport del que es pot menjar al terra dels WC) em tornen a escorcollar però en aquest cas no hem sento com un mono ja que ningú es lliura del rigorós sistema. d'allí volo a Buenos Aires (d'on escric aquestes linees) amb un vol que no se'm fa pesat ja que el passo 2 terceres parts dormin i 1 tercera al WC del avió ja que suposo que va ser el café (SEGURAMENT DESCAFEINAT TOT I L'INSISTENCIA PER PART MEVA DE SABER COM ERA) Quin café mes Horribilis!!!!!!!. Es arribar al aeroport al.lucino lo deixat que està i els WC (faig emfaci ja que es el lloc mes visitat per mí) son asquerosos, deixats, casi impracticables... però sorpresa quant surto de l'aeroport em quedo fascinat amb el color, olor i forma que te la ciutat de Buenos Aires.Es prompte per dir-ho però es una ciutat on no m'importaria viure.

En harrivar al hotel em dutxo i surto a vorer com es la ciutat i després de dinar torno per recuperar un poc el Jet-lac i aprofito per escriure aquestes linees.

Una abraçada a tots