divendres, 2 de març del 2012

Passejant pel poble he vist un finestra oberta i els ulls s'han incrustat en una màquina d'escriure que hi havia a dintre. No he pogut més que mirar tots els utensilis que hi havia allí dintre i de forma amuntegada (síndrome de Diògenes?) entre els objectes hi havia un senyor que em mirava i m'ha invitat a entrar. Per què no? no em coneix ningú!! (per lo de la vergonya "ajena").
He tingut una conversa molt agradable que quant la recordo se'm posa la carn de gallina, un senyor mes prop de fer companyia a les ànimes d'altres dimensions que no pas de continuar entre nosaltres. Tenia tot de deixalles fèrriques que, com ell diu, li dona forma a lo inservible. Fabrica lampares, taules, cadires i tot tipus d'utencilis amb ferralles velles.
Aquest senyor José, compra radios antigues he inservibles i li pregunto si les arreglaria i em contesta que no tenen arreglo i que les compra però no les ven ni les col·lecciona. Ell comenta que aquelles ràdios un dia van comunicar esdeveniments de "la cancha" i de la societat massa importants per tirar-les. José no es un senyor amb poder suficient per poder-se permetre anar comprant aquest aparells (molts) simplement per salvar los de la trituració!!!. Tot un personatge que tornaré a visitar en breu ja que la seva conversa es molt agradable.
Una abraçada

2 comentaris:

Anònim ha dit...

aixo es lo millor k te l'argentina.

alli encara kda humanitat.


m'encanta!!

i m'encanta k ho puguis experimentar...

cebollavoladora ha dit...

A mes de l'humanitat que hi ha als carrers d'aquest poble, val a dir que Jose te una aurea de sabiesa i un toc de anada artística.

Suposo que tots els artistes desprenen això.