Com cada matí, faig un tom de 45 minuts (4km) i després vaig a esmorzar. Al passar per un jardí enorme com casi totes les zones verdes, he vist una escultura deteriorada i pintada de forma burlesca. No hi havia cap placa identificativa ni jo tinc prous coneixements històrics per saber qui es però he pensat que de vegades val la pena viure en l'anonimat que no pas ser recordat amb una imatge tant menys preuada. Ser recordat solament pels que t'estimen pot ser tant meravellós que la inmortalitat no pot superar.

A sobre aquestes linees us envio la imatge 

Passejant pel poble he vist un finestra oberta i els ulls s'han incrustat en una màquina d'escriure que hi havia a dintre. No he pogut més que mirar tots els utensilis que hi havia allí dintre i de forma amuntegada (síndrome de Diògenes?) entre els objectes hi havia un senyor que em mirava i m'ha invitat a entrar. Per què no? no em coneix ningú!! (per lo de la vergonya "ajena").

He tingut una conversa molt agradable que quant la recordo se'm posa la carn de gallina, un senyor mes prop de fer companyia a les ànimes d'altres dimensions que no pas de continuar entre nosaltres. Tenia tot de deixalles fèrriques que, com ell diu, li dona forma a lo inservible. Fabrica lampares, taules, cadires i tot tipus d'utencilis amb ferralles velles.

Aquest senyor José, compra radios antigues he inservibles i li pregunto si les arreglaria i em contesta que no tenen arreglo i que les compra però no les ven ni les col·lecciona. Ell comenta que aquelles ràdios un dia van comunicar esdeveniments de "la cancha" i de la societat massa importants per tirar-les. José no es un senyor amb poder suficient per poder-se permetre anar comprant aquest aparells (molts) simplement per salvar los de la trituració!!!. Tot un personatge que tornaré a visitar en breu ja que la seva conversa es molt agradable.

Una abraçada

Avui m'he llevat com diu el "mister" per anar a Mar del Plata, allí tenia que veure preus i qualitats de productes. Aprofitaria el temps per fer turisme.

Aquesta macro ciutat costanera la comparo a Tarragona ja que es industrial amb port de mercaderies i zona me magatzem petroquímic. Es de dimensions considerables ja que a primeres línies de mar hi han edificis (molts) de mes de 20 pisos i amb mes de 6 km per la costa, cap a l'interior de la ciutat la distància es molt mes superior encara que les construccions son de 3,  2 o 1 alçada. Te molts serveis de molts tipus però no m'ha agradat la brutícia i deixadés que hi ha al carrer. Aquesta imatge insalubre no es comparable amb Miramar que tot i sermenys turístic, te constant ment gent netejant i jardiners continua ment arreglant les zones verdes.

Cal dir a favor de Mar del Plata que al entrar en un hipermercat he anat directament en busca de la secció de neteja i....   TATATXAN!!!!     hi havien "cabezas de bruja" i galledes per fer-les funcionar. He tornat com es veu a les pelicules, tothom en maletes i equipatges de ma i jo "l'españolito" amb el meu motxo i la meva galleda amb el col·lectiu (bus) cap a Miramar a 30 km i 1,30 hores de camí.

Un viatge que ha valgut moltíssim la pena.

Una abraçada

Avui m'han cridat l'atenció un senyor, a mi i una dona ja que passarem el pas de peatons i hem retingut un vehicle que passava. Jo li he preguntat si es respectaven els passos de cebra i ell em deia que naturalment son per on han de passar els peatons però donant pas als vehicles que es en el únic lloc on han de prestar mes precaució per si hi ha gent com nosaltres. Solament tenen preferència els peatons si està regulat per semàfors. Us puc explicar el meu assombro quant en una rotonda vaig vore que qui te preferència es qui s'incorpora a aquesta i ho ratifico cada dia ja que a sota del finestral d'on dormo hi ha una rotonda molt transitada que en agún copes col·lapsa ja que tots estan parat perquè es accessos de aquesta també hi ha cotxes que entren.

Un caos semi organitzat

Una abraçada

Aquest matí he anat a buscar un "desdentaferro"" (escarpi) a una ferreteria que ja m'havia dit que tindria avui i en arrivar em diu que tornés en 1 hora. Donant marge de maniobra vaig al cap de 2 hores i em diu que encara no però que en una hora estaria i jo de forma riallera li pregunto que allí quants minuts tenia un hora ja que es lo que m'havia dit abans. Finalment em diu que anés demà al mig dia que pot ser arrivaría. Sembla que la meva cara de sorpresa l'ha impactat i m'ha dit que estem a Miramar i aquí les coses funcionen així. Jo li he agraït la sinceritat i que així no em caldria fer viatges cada dos hores. L'home s'ha sincerat i diu que pot ser demà a la tarda millor que al mig dia i que si vull mes seguretat que passi el dijous.

Genial!!!!   m'he estalviat infinitats de viatges (pot ser).

Una abraçada

Sistència en carretera. Jo me faig les meves películes i penso que com els cotxes van tan reaprofitats, passa com les maletes que un cop l'has obert, la roba expandeix i ja no torna a poder-se posar a dintre. Suposo que es per aixó que el rescat de persones va en camioneta (a la caixa hi van els banquets)

Fan escultures amb la fusta de cedre que es el que mes hi ha com a arbre autòcton

Aquest matí m'he llevat a les 6.30 com cada dia encara que a les 5 de la matinada un soroll estrident i amb molta harmonia però en molt baixa qualitat feia vibrar les parets del edifici i concreta ment on jo dormia ja que el apartament es vuit i retrona. Eren uns joves que des de el cotxe amb la música a tot "drap" en delectaven als veïns amb una seqüència de cantureles amb unes lletres cursis i de poca imaginació. 

He esmorzat el meu cafè en llet amb les seves "medias lunas" (croasants petitets) i després he anat a caminar 2'45 hores per la vora de la platja veient com practicaven surf (pot ser m'agradaria practicar surf).

Una abraçada

Crónica del dia

Avui m'he llevat a les 6.30 (com cuasi tots els dies) ja que el sol molesta. Cuant era petit vaig descobrir que el sol sortia per Riomar i es ponia als ports. Amb un viatge a galicia  vaig vore que es ponia al mar (lògit, torna allà d'on surt. Dons bé, jo soc a l'altra part d'este mar i he vist que es pon detràs de la via del tren de Miramar. Este poble te via, estació i andanes tot i que no té tren. Jo crec que això de la via es una tapadera pera que la gent dexi dormir tranquil el sol.
Una abraçada